dijous, 24 de maig del 2012

Les causes i l’abast del canvi climàtic, a debat amb Torres



El passat 14 de maig va tenir lloc a la Universitat de Barcelona un debat sobre el canvi climàtic titulat "Per què no ens creiem el que diu la ciència sobre el canvi climàtic?", organitzat i patrocinat per Torres, AlumniUB i Grenpeace, amb l’objectiu de crear un debat sobre l’abast i les causes d’aquest fenomen i que ha donat com a resultat les següents valoracions. Les conclusions de la jornada, segons Torres, són les següents:

Àmbit científic: 

* La conclusió més important és que, com han indicat els científics, les nombroses evidencies recollides fins ara apunten a que s’està produint un escalfament del planeta i que els éssers humans en són la causa fonamental.
* Aquesta és una constatació fruit de la coincidència en els resultats que han presentat molts investigadors, de diferents camps, i que han estat avaluats d’acord amb metodologies acceptades.
* Els científics del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic consideren que l’escalfament és un fenomen “inequívoc”, i les causes del qual no poden ser explicades sense la intervenció de les activitats de l’home: emissions de CO2 per la crema de combustibles fòssils i les emissions d’altres gasos d’efecte hivernacle (metà, òxid de nitrogen i gasos fluorats) produïts per altres activitats com la ramaderia, l’agricultura, la indústria química o els abocadors de residus.
* Les causes (forçaments) naturals (radiació solar, emissions dels volcans, etc.) no expliquen per si mateix l’actual canvi climàtic, que només té explicació si es tenen en compte les activitats humanes, segons posen de manifest els models climàtics.
* És clara la tendència a l’augment de temperatures a Espanya, especialment a l’estiu. Pel que fa a les precipitacions, no s’han observat variacions generals sobre el total anual, però si s’aprecien canvis en quan a la seva distribució estacional. 

Escèptics: 

* El pensament escèptic sobre les evidències i, especialment, sobre la causa antròpica del canvi climàtic o el que infravalora els seus impactes porta com a conseqüència pensar que els científics i les institucions que els representen són part d’una conspiració global, i que, en canvi, les teories sense fonament són veritat, la qual cosa és tant com pensar que no podem confiar en res.
* Les conclusions obtingudes dels estudis realitzats per Greenpeace aporten dades que permeten relacionar empreses privades del sector petroler amb els moviments escèptics, d’Estats Units, intervenint de manera indirecte amb el finançament d’aquests moviments negacionistes al canvi climàtic i alhora donant suport a partits polítics proactius.
Impactes mediambientals:
* La jornada va posar de manifest que a més dels impactes ja coneguts (elevació de temperatures, pujades de nivell de mar, desgel als casquets polars i glaceres) hi ha altres possibles impactes com la translació de les franges climàtiques, amb els possibles efectes sobre la salut, en relació a la transmissió de malalties, o modificacions dels ecosistemes.
* La intervenció del senyor Torres per exemple va permetre constatar com les temperatures han augmentat un grau centígrad els últims 40 anys a les seves vinyes, i que en aquest període la verema s’ha avançat uns deu dies per aquesta situació. 

Divulgació: 
* És necessari que els científics disposin de més oportunitats per donar a conèixer els seus descobriments en el camp de la ciència del canvi climàtic. Sovint, el seu paper és suplantat per economistes, polítics o altres professions, quan de fet són els climatòlegs, glaciòlegs i altres experts els veritables coneixedors de les causes físiques del fenomen. D’aquesta manera, tenen un paper social menys rellevant.
* És important que es doni a conèixer la tasca dels científics per poder abordar millor un debat que se centri en les opcions sobre com abordar les polítiques que han de ser aplicades per afrontar aquest repte i aplicar iniciatives, acords i plans d’acció per intensificar les accions d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.
* Aquesta tasca de divulgació s’hauria d’estendre al món de l’ensenyament, als mitjans d’informació pública, i aprofitar fins i tot els espais relacionats, com els programes sobre medi ambient, meteorologia o coneixement del territori català.
* Sense un millor coneixement científic, la ciutadania no podrà entendre els efectes que està tenint per a Catalunya i Espanya la firma del protocol de Kyoto contra el canvi climàtic, que exigeix contenir les seves emissions. Incomplir els seus objectius obliga, a més, a Espanya a comprar drets d’emissió que poden comportar fins a uns 1.600 milions d’euros (dels quals Espanya ja ha invertit 770 milions).

Mitigació: 

* Diversos sectors estan obstaculitzant un millor coneixement dels impactes del canvi climàtic, i intenten relativitzar la seva importància en resistir-se a afrontar un nou model energètic que necessàriament ha de comportar una menor dependència dels combustibles fòssils, una aposta per l’estalvi i l’eficiència, i el foment de les energies netes, com el sol, el vent i altres recursos renovables. Són a més a més recursos aquests últims plenament autòctons, i que poden ser instrument per frenar la nostra dependència energètica i equilibrar la balança de pagaments, alhora que s’incentiva la innovació i els nous desenvolupaments energètics.
* En la societat espanyola, els principals esforços de reducció d’emissions, s’han fet en els àmbits industrials, mentre que queda un camp per recórrer en els sectors del transport, l’edificació i els usos residencials, per causa de les anomenades emissions difuses.
Implicació:
* La jornada de debat ha servit també per subratllar la importància dels esforços voluntaris per adaptar-se i mitigar el canvi climàtic que duen a terme empreses i associacions empresarials que, malgrat no tenir obligacions legals per reduir les emissions derivades de les directives europees, duen a terme un esforç exemplar i pioner, un esforç que la societat ha de conèixer (Acciona, Mango, Ikea, Danone o Bodegues Torres). 

Conclusions: 

La jornada de debat ha permès redactar aquest document amb el recull de les diverses valoracions presentades i debatudes. Ha estat un primer acostament per establir un consens sobre les discòrdies existents en relació al canvi climàtic i l’evolució de les temperatures a nivell global.

Firmen el document:

ELS PONENTS: Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB; Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic; Aida Vila, responsable de la campanya de canvi climàtic i energia de Greenpeace, Stephan Faris, Periodista especialitzat en el món desenvolupat i DIVULGADORS Tomàs Molina, Antonio Cerrillo, José Luis Gallego i Eva Van den Berg, amb el vot contrari d'Anton Uriarte, ex professor de Geografia i climatologia de la Universidad de Pais Vasco


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada